Frases, citas o textos que he leído y me han gustado...y que merecen ser recordadas.
23 de agosto de 2013
¿Cómo vivirás?
(...) Ahora
pienso que no se trata sólo del trabajo, sino de la vida en general. Que no hay
razón para no vivir lo que sea que tenga que venir y que, desde luego, la
naturaleza ama el coraje. Vivir sin miedo es, hoy en día, más urgente que
nunca. Al final mueres, pero eso ya lo sabemos todos. Ahora, ¿cómo vivirás
hasta que llegue ese día?
No somos mala gente...
(...) Cuántas identidades posibles,
cuántos legítimos orgullos, cuánta memoria común, si desde hace siglos gente
decente, no los rufianes miserables y criminales que siempre tuvimos, nos
hubiera educado para ello, en vez de envolvernos en banderas, mezquindades,
demagogia y vileza. Y sin embargo, me digo, a pesar de todo, a pesar de
nosotros mismos, no es una mala tierra. No somos mala gente; o -matizo tras un
instante- podríamos fácilmente no serlo.
Fills
Tens un fill i tot canvia: ni tu ni el món no torneu a ser els mateixos.
No
vull fer un elogi sentimental de la maternitat i la paternitat, perquè tenir un
fill és molt més profund que això. Un
fill et fa plorar moltes vegades, però també et fa riure tant! Et fa jove
perquè t'omple de projectes i alhora et fa gran perquè et carrega de
responsabilitat. Sí: un fill pesa, et lliga perquè és per sempre, et treu aire
i t'angoixa, però també et posa ales a les mans i als peus i et fa volar.
Quan
t'ensenyen el fill acabat de néixer i et diuen que està sa –i el trobes tan
bonic!– sempre dius: gràcies a Déu, i segurament no ho havies dit mai abans tan
de veritat, amb tanta gratitud, tan humilment.
En un fill hi penses cada
dia de la teva vida. Un fill, de cop, et fa tornar poruc, conservador, prudent,
perquè el vols protegir de tot, que no li passi res, sobretot que no li passi
res de mal. No hi ha res, res, cap desgràcia pitjor a la vida que tenir un fill
seriosament malalt, o que se't mori un fill, per gran que sigui.
Però un fill
també et fa ser valent i coratjós, perquè per ell ets capaç de tot, ho podries
vèncer tot, per ell mataries monstres i dracs ferotges.
Al teu fill el vols
tenir sempre amb tu i alhora vols que marxi perquè saps que només marxant del
teu costat podrà tornar. Els fills –ai las!– sempre hi ha un moment que es fan
esquerps i sovint no estalvien retrets ni crítiques. Els pares tenim tants
defectes! Però després es fan grans i entenen, i perdonen, i es tornen menys
estrictes i més amables... Al cap i a la fi, no hi ha pares perfectes... Ni
fills tampoc. El que sí que és perfecte és l'amor, i quan el teu fill s'enamora
t'encomana la seva glòria.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)